Ni un mes sense poesia. Juliol

Amb la dignitat amarga dels pobres

com olia la flor del taronger

com olia a la matinada

sempre volíem fer l’amor amb la finestra oberta

boscos d’aigua rossinyols d’escuma

els dies clars de les pescateries

posa una llima dins d’un got

cantava entre els llorers

dessota la lluna gran de l’horta

cantava com cantava el rossinyol entre els llorers

sota l’albercoquer puja l’aigua de la sínia

la puja molt cansada

després li cau a terra i la torna a pujar

arbres de l’aigua dies de la meua infantesa

el nu tendral i sòlid d’aquesta criatura

es contempla un moment a l’espill

venia l’aire de la mar

vèiem el llit de ferro si necessiten

alguna cosa criden

li ho direu a pere quart

li hi direu però amb moltíssima cura a poc a poc

¿com es deia aquell poeta que era fill d’un forner de Burjassot?

permet aquesta casa

difícilment és una casa

però ací tens la teua casa uns llibres uns discos mitja ampolla

                                                                                          [de conyac

ovidi ovidi

jo t’ho havia dit

a tu t’ho havia dit tot ara ja és tard

per amarga mort de neruda

per la molt amarga mort de neruda

per neruda

cada setmana

arribava l’home de l’aigua

duia els cànteres tapats amb fulles de garrofer

vaig ser ingent una vegada en algun poble

entrava els feixos de pinassa

abraçats al meu cos pueril d’aprenent

com qui dibuixa sense alçar el llapis del paper

m’agradaria dibuixar el teu nu

des del cap fins als dits dels peus sense besar-te

crec que mai no he estat alegre

mire l’infant que pixa a la cantonada

i la mare li dóna pressa i el diu ja vaig

crec que mai no he estat trist

veig la noia que no la treuen a ballar

m’agradaria moltíssim de saber ballar i ballar amb ella

diria catalunya

diria molt poc més

acariciaria amb els dits la terrosa cal·ligrafia

tant si vostè ho permet com si no

aquest és el meu lloc

aquest és el meu lloc i el lloc dels meus

hi va haver un temps que col·leccionava pedres

ara

col·leccione aigua en cistella

amb un cul de pitxer amb un os

fareu música gràcies

l’escoltaré sota la terra

obres el pa

l’enrames d’oli cru amb un pessic de sal

després el torres una mica i basta

perseverareu en el coratge

és la darrera vegada que us ho dic

hi ha braons d’aiga i cintures increïbles

les veus doctes diran

amb una cauta barba

cuidado ése está fichado

aquesta pols de tants de dies

aquests vasos bruts de conyac i de cafè

aquest mig mort per terra ¿l’altre on és?

Vicent Andrés Estellés