Club de lectura. Mes de març: La voz dormida

Per commemorar el dia de la dona, aquest mes la nostra lectura serà La voz dormida de Dulce Chacón.Considerat llibre de l’any 2002, pel Gremi de Llibreters i convertit en un referent, per a entendre la història de les dones, que van perdre la guerra.

Un grup de dones , detingudes a la presó de las Ventas, enarbora la bandera de la dignitat i el coratge, com a única arma possible per a afrontar, la humiliació, la tortura i la mort. L’obra ajuda a conèixer el paper que van jugar les dones, durant uns anys decisius per a la història d’Espanya. Relegades als treballs de la casa, van assumir un protagonisme, per a lluitar per un món més just. Unes a la reraguarda i les altres a l’avantguarda de la guerrilla, on van mostrar la seva valentia i sacrifici.

Les protagonistes, Manolita que va passar 18 anys a la presó per pertànyer al PCE, Soledad condemnada a 30 anys per comunista, Hortènsia condemnada a mort per ser miliciana, Reme per brodar una bandera republicana i Tomasa empresonada per negar-se a cosir uniformes per a l’enemic.

Novel•la adaptada al cinema, estrenada a finals del 2011 i guardonada recentment amb tres premis Goya.

Biografia i obra de l’autora

Dulce Chacón (Zafra, Badajoz, 3 de març de 1954 – Madrid, 3 de desembre de 2003), fou una escriptora i poeta extremenya.
Nasqué en el sí d’una família tradicional, però més tard els seus ideals d’esquerres la van dur a intentar desempolsar els arxius de les execucions durant el franquisme o a oposar-se a la Invasió de l’Iraq del 2003.
Quan ella tenia 12 anys, el seu pare va morir. La mare es va endur la família a Madrid, i la Dulce i la seva germana bessona, van anar a un internat, on va començar a escriure poesia per tal de fugir dels traumàtics canvis de la seva vida.
A l’octubre del 2003 li va ser diagnosticat un càncer en estat avançat. Moria el 3 de desembre del 2003. Deixava al seu marit, Miguel Ángel, i dos fills.

Taula de continguts
1 Premis
2 Bibliografia
2.1 Poesia
2.2 Novel·la
2.3 Teatre
2.4 Altres

Premis

Premi de Poesía Ciudad d’Irún, per Contra el desprestigio de la altura, 1995
XXIV Premi Azorín, per Cielos de barro, 2000
Premi Libro del Año 2002, per La voz Dormida
Bibliografia

Poesia
Querrán ponerle nombre (1992)
Las palabras de la piedra (1993)
Contra el desprestigio de la altura (1995)
Matar al ángel (1999)
Cuatro gotas (2003)

Novel·la

Algún amor que no mate (1996)
Blanca vuela mañana
Háblame, musa, de aquel varón (1998)
Cielos de barro (2000)
La voz dormida (2002)

Teatre

Algún amor que no mate
Segunda mano, 1998
Altres
Te querré hasta la muerte, 2003, pp. 61-64. Cuentos

Advertisements

Quant a bibliotecaalcanar

Biblioteca municipal d'Alcanar
Anotació | Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s